Projecte Stolpersteine a Avinyó

ACTE DE RECONEIXEMENT ALS AVINYONENCS DEPORTATS I ASSASSINATS EN CAMPS NAZIS
JOSEP GIRBAU MORRAL / VALENTÍ VALL RIU

Col·locació de les llambordes Stolpersteine

El dissabte 12 de febrer de 2022 es va fer l'acte de col·locació de les llambordes Stolpersteine a Avinyó. Després de la rebuda institucional a la Sala de Plens de l'Ajuntament , l'acte es va desplaçar a les cases on van viure en Valentí Vall Piu (C/Sallent, 2)i en Josep Girbau Morral (C/Turic de Dalt,7) per col·locar-hi les llambordes.

L'acte va comptar amb la presència de familiars dels homenatjats; Vicenç Villatoro; director de Memorial Democràtic; Joaquim Aloy, historiador i president de l'Associació Memòria i Història de Manresa; Eudald Vilaseca, alcalde d'Avinyó, i alumnat i professorat de l'Institut Escola Barnola. Es va llegir un text en nom de Joan M Calvo, president de l'Amical de Mauthausen, que no va poder assistir.

Durant la col·locació de les llambordes es va comptar amb l'acompanyament musical de Pep Serdà i la col·laboració de l'alumnat de I’ESO de l'Institut Escola Barnola d'Avinyó.

JOSEP GIRBAU MORRAL
02/07/1914 - 17/09/1941

Josep Girbau Morral va néixer el 2 de juliol de 1914 a Avinyó, al carrer Turic de Dalt, 16 i després va viure al número 7. Els seus pares eren el Francisco I l'Àngela. Solter, tenia dues germanes, la Concepció i la Roser. El pare es dedicava a la pagesia que ell va seguir.

El 1939 va passar la frontera amb França amb les tropes republicanes i posteriorment fou enrolat en una Companyia de Treballadors Espanyols. El juny del 1940 fou capturat a Dunkerque i el van traslladar a diversos camps de presoners de guerra fins arribar a Trier (Alemanya) l'octubre de 1940, on tenia el número de matrícula 36298. El gener de 1941 va ser deportat a Mauthausen dins d'un transport de 774 republicans espanyols, dels quals n'acabarien morint 544. Tenia el número 3471. Hi resta fins el 8 d’abril, que fou traslladat al camp de Gusen amb la matrícula 12179, El 7 de setembre del 1941 va ser assassinat.

La família no va rebre la notificació oficial de la seva mort fins molt temps després i sense cap explicació de les circumstàncies en què va morir.

VALENTÍ VALL RIU
27/10/1907 - 12/08/1941

Valentí Vall Riu va néixer el 27 d'octubre de 1907 a Avinyó; el cens ens detalla a cal Pau Tilla, casa ubicada al carrer Sallent, número 2 Es va casar amb Josefa Vila Coll, nascuda també a Avinyó, i l'any 1934 van tenir el seu únic fill, en Joan Vall Vilà.

El matrimoni va treballar a la fabrica de Cal Mateu, la fabrica de referència del municipi. Amb la retirada de les tropes republicanes, va passar la frontera a França. Com molts, va ser confinat primer al camp de concentració d'Argelers i després empresonat a Trier (Alemanya) amb el número de matrícula 36299. Fou deportat a Mauthausen amb el número de presoner 3161. D'aquesta època no hi ha gaires noticies, només que treballaven en una pedrera en condicions duríssimes.

El dia 29 de març del mateix any el traslladen al subcamp de Gusen, annex a Mauthausen, amb la matrícula 11691, on el dia 12 d'agost de 1941 fou assassinat. Els seus familiars no en van tenir constància fins al cap de dos anys i no se'n va detallar mai el motiu de la mort.

EL PROJECTE STOLPERSTEINE

El Projecte Stolpersteine - Pedres de la memòria és un projecte artístic que relaciona art i memòria. Dissenyat per l'alemany Gunter Demnig, el projecte consisteix en la instal·lació de llambordes a la via pública amb el nom de les víctimes del nazisme, amb la finalitat de retre homenatge a les persones que van ser perseguides o assassinades a Europa pel règim nazi i els seus col·laboradors, mantenir-ne viva la memòria i donar-hi visibilitat. El 12 de febrer de 2022, amb la col·locació de sengles llambordes davant dels domicilis on havien viscut les dues víctimes avinyonenques d'aquell règim, el poble d'Avinyó porta a terme aquesta finalitat.

EL PROJECTE EDUCATIU

En l'àmbit educatiu, l’Institut Escola Barnola ha creat el projecte Pedres contra l’oblit (Avinyó, 1939-2022). El projecte sorgeix de la necessitat de donar eines a l'alumnat per tal d'interpretar el passat, comprendre el present i construir un millor futur en una societat democràtica. Amb el mateix objectiu que les llambordes Stolpersteine, l’alumnat de 1r d'ESO farà una tasca de recerca històrica per descobrir quins llocs d'Avinyó ("pedres") encara poden explicar com era la vida l'any 1939.